La tècnica del semàfor

Avui he fet un taller de gestió emocional amb un grup de joves adoptats, a través del Servei d’Atenció Postadoptiva de la Generalitat de Catalunya.

Els joves adoptats tenen característiques en comú: la principal és que no s’han criat amb els pares biològics sinó amb els adoptius. Gràcies a l’adopció han tingut l’oportunitat de tenir una família, rebre amor, poder estudiar, etc.

En general, ells estan contents de la vida que tenen, però hi ha una gran varietat d’emocions que se’ls desperten davant de la possibilitat de conèixer la família d’origen, la diferència entre la seva vida i la dels altres nens i nenes dels seus països d’origen que no van ser adoptats, davant d’un abandonament o alguna experiència que s’hi assembli, etc.

Tot aquest garbuix d’emocions el van manegant com poden, com la resta de joves fan encara que no siguin adoptats. De vegades el que els fa falta és parlar més sobre les emocions i obrir-se als altres per expressar el que senten. El taller d’avui ha servit per a això i perquè aprenguin més sobre les emocions i com gestionar-les.

Una de les idees que més els ha agradat ha estat la TÈCNICA DEL SEMÀFOR:

1) Llum vermella: PARAR per sentir. De la mateixa manera que una persona es para en un semàfor quan està vermell, primer de tot davant d’una emoció intensa, la persona s’ha d’aturar. Respirar lenta i profundament i començar a detectar les senyals físiques. Així la persona pot ser conscient de com se sent, de l’estat d’ànim en què es troba.

2) Llum groga: PENSAR. Una vegada la persona ha aconseguit el “control” de l’emoció, pot pensar en el que està succeint, determinar-ne la causa, plantejar-se el que pot fer i si considera que funcionarà.

3) Llum verda: ACTUAR. L’últim pas és portar a la pràctica la millor de les alternatives que ha pensat. Actuar en coherència amb l'emoció i expressant les emocions de manera assertiva.